LA TITULARITAT:
Un dels elements que defineixen els documents d’arxiu és el productor o autor, ja que depenent de qui sigui, els arxius es poden classificar el públics o privats.
- ARXIUS PÚBLICS: si l’organisme que els sosté es finança amb fons públics. pertanyen al servei públic, depenen d’institucions dins del Dret Públic. els seus documents són generats per l’Administració en l’exercici de la seva funció.
- ARXIUS PRIVATS: si depenen d’un organisme privat, com pot ser el cas de qualsevol empresa. Provenen de persones jurídiques privades. Són conjunts de documents generats tant per empreses com per esglésies, partits polítics, associacions i també famílies o persones.
Ambdós formaran part
del Patrimoni Documental amb el temps, però mentre els públics estan perfectament
reglamentats en organització i terminis a la legislació nacional i en les
respectives autonòmiques, els privats manquen d’una normalització i la seva
organització és particular en cada cas.
Per unificar criteris
d’actuació en els dos àmbits, s’han creat les normes ISO 15489-1 i 15489-2, per sistematitzar
principis i mètodes de treball, establint procediments que dicten com han de
ser creats, de quina forma, com descriure’ls, recuperar-los, identificar-los...
Tot això dins d’un context adequat a la societat actual, amb referències
específiques als documents electrònics i les seves peculiaritats.

EL FORMAT DELS DOCUMENTS CONTINGUTS:
- ARXIU TRADICIONAL: aquell en que els documents es troben en suport paper.
- ARXIU DIGITAL: aquell en el que els documents es troben en format digital, sigui perquè han nascut d’aquesta forma (document digital), o perquè s’hagin digitalitzat posteriorment (document digitalitzat).
- ARXIUS HÍBRIDS: són una barreja dels dos anteriors.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada