4.6. SALVAGUARDA DELS DRETS D'AUTOR

Els drets d'autor (en anglès copyright, símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'obres originals incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, plàstiques i intel·lectuals.

Aplicació:

Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:

• Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
• Preparar obres derivades basades en l'obra.
• Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
• Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions audiovisuals.
• Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions audiovisuals.
• En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.

Vigència:

La protecció dels drets d'autor es dóna a partir que l'obra està creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.

Els autors d'una obra col·lectiva són copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.

Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en la seva totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.

Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor però les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema que inclogui a menors.

A què afecta?

Els drets d'autor protegeixen "obres originals" que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible. La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:

• obres literàries
• obres musicals, incloent-hi la lletra
• obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical
• pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres àudiovisuals
• gravacions sonores
• obres arquitectòniques

Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia. Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a "obra literària"; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com "obres pictòriques, gràfiques i esculturals."

Els documents i arxius que es generen o reben a les institucions i empreses poden estar subjectes a drets d’autor, els quals estan reconeguts en el Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, on s’aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual i la Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la que es modifica el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.

L’autor es “la persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica”. La propietat intel·lectual protegeix totes des creacions literàries, artístiques i científiques, per això inclou projectes, plans, dissenys d’obres arquitectòniques i d’enginyeria, gràfics, mapes i programes d’ordinador. A més a més, s’estableix un tipus de protecció especial sobre les bases de dades.

Tenen una duració determinada, que de forma general acostuma a ser tota la vida de l’autor i 70 anys després de la declaració de la seva mort o de la divulgació lícita de l’obra, depenent del cas.

Els drets sobre la obra són morals i patrimonials. Entre els drets morals s’hi troba el dret a la divulgació, ja que l’autor té dret a divulgar la seva creació i fer-se conèixer a la resta del món. Entre els drets patrimonials s’inclou l’explotació, on són molt importants els efectes econòmics que es poden produir a partir de l’obra creada.

El copyleft (sense dret de còpia o sense dret d'autor, en referència als drets d'autor) consisteix en l'exercici del dret d'autor amb l'objectiu de permetre la lliure distribució de còpies i versions modificades d'una obra o un altre treball, exigint que els mateixos drets siguin preservats en les versions modificades. S'aplica a programes informàtics, obres d'art, cultura, ciència, o qualsevol tipus d'obra o treball creatiu que sigui regit pel dret d'autor.

Els programes publicats sense copyleft vénen amb permís de redistribució i modificació, com així també amb el permís d'agregar-li restriccions. Si un programa és lliure però no té copyleft, és possible que algunes còpies o modificacions no siguin lliures en absolut.

Es proposa com a alternativa a les restriccions que imposen les pràctiques tradicionals dels editors i de la indústria de l'entreteniment en exercir els drets patrimonials que detenen i gestionen per als autors, a l'hora d'autoritzar fer, modificar i distribuir còpies d'una obra determinada. Es pretén així oferir-li a un autor la possibilitat d'alliberar una obra, escollint una llicència lliure que permeti la seva utilització, còpia, modificació i redistribució, al mateix temps que, mitjançant el copyleft, es garanteix que es preservin aquestes llibertats per a qualsevol receptor d'una còpia, o d'una versió derivada.

Mètodes d'aplicació:

La pràctica habitual per aconseguir aquest objectiu d'explotació sense traves, còpia i distribució d'una creació o d'un treball (i els seus derivats) és la d'oferir-ho juntament amb una llicència o contracte. Aquesta hauria d'estipular que cada propietari d'una còpia del treball pogués:

• Usar-la sense cap limitació.

• Llibertat d'estudi (veure com està fet el treball).

• (Re)Distribuir quantes còpies desitgi.

• Modificar-la de la manera que crea convenient.

Aquestes quatre llibertats bàsiques, no obstant això, no són suficients encara per assegurar que una obra derivada sigui distribuïda sota les mateixes condicions no restrictives: a aquest efecte, la llicència ha d'assegurar que el propietari del treball derivat ho distribuirà sota el mateix tipus de llicència

Altres condicions de llicència addicionals que podrien evitar possibles impediments a les tres llibertats bàsiques anteriors són:

• Les condicions de la llicència copyleft no poden ser revocades;

• El treball i els seus derivats són sempre posats a la disposició de manera que es faciliti la seva modificació.

• Idear un sistema més o menys obligatori per documentar adequadament la creació i les seves modificacions, per mitjà de manuals d'usuari, descripcions, etc.

En la pràctica, perquè aquestes llicències copyleft tinguessin algun tipus d'efecte, necessitarien fer un ús creatiu de les regles i lleis que regeixen els drets d'autor, p.i., quan ens referim a les lleis del copyright (que és el cas més comú), totes les persones que d'alguna manera han contribuït al treball amb copyleft es convertirien en (co) titulars dels drets d'autor, però, al mateix temps, si ens atenim a la llicència, també renunciarien deliberadament a alguns dels drets que normalment es deriven dels drets d'autor, per exemple, el dret a ser l'únic distribuïdor de les còpies del treball.

Una altra forma de protegir els drets d'autor és a travès de les llicències Creative Commons per a obres digitals lliures a la xarxa.