5.5. XARXES LOCALS

Una xarxa local (LAN= Local Area Network) està formada per la interconecció de dos o més ordinadors i delimitada a una area reduïda (una oficina, edifici...). la seva finalitat és compartir recursos físics (impressora, escàner), aplicacions i dades.

Permeten abaratir els costos, ja que l’infraestructura necessària és menor, però també fan més fàcil el treball del grup. Els arxius i programes es comparteixen, igual que les bases de dades i els sistemes de correu electrònic. D’aquesta manera és possible sincronitzar les feines, utilitzar la mateixa informació, normes i procediments i realitzar un treball col·laboratiu eficient. S’assegura també així la realització de copies de seguretat centralitzades.

Aquestes xarxes estan compostes per:

• SERVIDOR: ordinador que actua de node central. És on s’instal·la el hardware i software que utilitzaran la resta d’equips. Té major potència que els altres. Conté la memòria. Emmagatzema les copies de seguretat. Allibera a la resta d’equips d’arrancar el sistema i d’utilitzar espai a la seva memòria.

• ESTACIONS DE TREBALL: cada un dels ordinadors connectats a la xarxa. Per treballar utilitzen els programes i aplicacions del servidor, de manera que s’alleugeren i el processament de les dades és més ràpid.

• GATEAWAYS o passarel·les: connecten la xarxa local amb els grans ordinadors (mainframes) a traves dels protocols de comunicació, especificacions tècniques que fan possible la comunicació entre els ordinadors.

• TARJETA DE XARXA o NIC (Network Interface Card): és la intermèdia entre els ordinador si la xarxa de comunicació, ja que conté els protocols de comunicació amb la xarxa. És l’adaptador de xarxa.

• BRIDGES o ponts: connecta dos xarxes locals entre si. Poden ser interns (instal·lats al servidor) o externs (instal·lats a una estació de treball). Es diu que són locals quan connecten xarxes situades dins d’un mateix edifici i remots quan connecten xarxes diferents a traves de xarxes públiques (ex.: xarxa telefònica).

• MITJÀ: cablejat i connectors. Actualment el més usat és la fibra òptica, en canvi del cable de parell trenat, parell de cable i el cable coaxial.

• CONCENTRADORS DE CABLEJAT o hubs: s’utilitzen per evitar problemes de desconnexió i evitar que si falla un element del sistema falli tota la xarxa. Els concentradors poden ser passius (interconnecten la xarxa) i actius (a més a més amplifiquen i regeneren les senyals rebudes).

La supervisió de l’estat dels cables, conneccions i ports és se molta importància.

Les conneccions a traves dels ports permeten enllaçar els perifèrics amb el hardware i la transmissió d’informació d’entrada i sortida. Abans d’una sessió de treball és convenient comprovar que tot està ajustat i que no hi haurà interrupcions que la puguin fer malbé.

TIPUS DE XARXA BÀSICS:

• Xarxes d’estructura client-servidor, sent el servidor l’ordinador més potent i el que proporciona els serveis a la resta. Habitual en entorns de feina i oficines ja que proporcionen un major suport i més seguretat.

• Xarxes P2P (Peer to Peer), on no hi ha un equip que funcioni com a servidor.